Li agrada
el blau. De petita es sentia fascinada pel mar i es pregunta quina dèria
fou primer el mar o el blau?, ves a saber!, ja fa temps van de la mà.
I la seva mirada, quan troba l'ocasió, és perd en el seu horitzó
plàcid. Recórre les tonalitats de cada onada, del blau marí
fins al més celestial, de blau en blau com una partida de l'oca amb
tocs marins. L'atzur com a límit que esguarda la mirada.
Imatges de Punta Nati, de Ses Illetes, de Macarella...
solquen els seus records.
I
tot d'una, estesa a terra, observant el blanc sobre blau, dibuixant
formes amb els núvols, s'enxampa recordant-te i li sap greu, s'ho mereix?. Creia que el trobava a faltar, aquelles
converses que fan ballar el cap, els somriures còmplices, la
tendresa compartida, l'esglai que recórre el cos, el frec a frec de
la pell. Però les absències són pròpies: rient, gemegant, tocant,
estimant una altra pell. I, mentre els records recórren el cel com
núvols inesperats, jeu sota un sostre esponjós, amb
l'ànima a recer de tempestes inesperades.
Sí
estima el blau!, ho confessa. Segur que penses que no es pot pas
estimar un color, per què no?. És el color per sobre tots els
colors, discret però majúscul. Té aquella bellesa subtil i màgica,
t'atrapa com el cel esponjós, com el mar immens,
com aquella mirada menuda que estima, com els moments que sumen,
com els somnis creadors.
Estima la vida vestida de blau.
Blau
també és gelor, la del buit inesperat, la incertesa i la fumuda
decepció. Però tot passa, ja ho sap i el temps inexorable ho
reafirma. A voltes restant s'adona com n'és de preuat sumar
moments!, tots compten i conformen el tapiç de la nostra
existència. I oblida, no vol pas ser presonera de la tristor, de la
por, de la rancúnia, de la nostalgia.
Oblit salvador i llibertador
de cors.
Et
venen la película que la felicitat rau en viure el present, en el no
aferrament, cert, a mitges, perquè l'empaitada felicitat sols és
real si es compartida. Ja es sap sola, per assolir els reptes, quan
ha de transigir, mossegar-se la llengua. Que som grans i
independents, sí!, però agraeix incansable, compartir amb
aquells que sempre hi són, amb amics que es tornen familia. Caminar
de la mà de cors que il.lusionen i bressolen l'esperit. Un present
per gaudir, aquest sí!.
Viu
al ritme d'un engranatge blau. Cada dia obre la finestra al mar i
somia... amb nits que es tornin matins i amb somnis que vegin la
llum.Temps sobre temps i més temps. Prega a hom omnipotent, que construeixi un
pont de mar blava., com diu el Mestre. Per solcar camins
inabastables, sense pors, malgrat l'ànima clivellada, amb el gest
valent, el goig al cor i la tendresa a la pell. Caminar pell amb pell, perquè si no sents no vius.
♪♫♪
Blue Velvet
.jpg)
